Qui està pintant la ciutat de gris?
Qui em ven la il·lusió?
Qui està mentint-nos a tu i a mi?
Qui m'explica allò que no entenc?
Els amos del poder no baixen mai al carrer.
Jugen sense saber que el món és molt més que el seu tauler d'escacs,
Que la meva generació cridarà ací sóc jo.
No dirà pas que sí quan és que no.
I deixa que s'escolti la teva veu.
Que se'ns escolti bé.
Comença la funció, decideix quin serà el teu paper.
I deixa que s'escolti la teva veu,
I juga't la pell
Que darrera del que veus, encara hi ha molt a fer.
Qui divideix aquest planeta en dos?
Qui hipoteca la veritat?
Qui oblida allò que va prometre?
No et miren a la cara.
La hipocresia a aquella banda del televisor
I de l'altra la gent com tu i com jo.
Que la meva generació cridarà ací sóc jo.
No dirà pas que sí quan és que no.
I deixa que s'escolti la teva veu.
Que se'ns escolti bé.
Comença la funció, decideix quin serà el teu paper.
I deixa que s'escolti la teva veu,
I juga't la pell
Que darrera del que veus, encara hi ha molt a fer.
I deixa que s'escolti la teva veu.
Que se'ns escolti bé.
Comença la funció, decideix quin serà el teu paper.
I deixa que s'escolti la teva veu,
I juga't la pell
Que darrera del que veus, encara hi ha molt a fer.
I deixa que s'escolti la teva veu.
Que se'ns escolti bé.
Comença la funció, decideix quin serà el teu paper.
I deixa que s'escolti la teva veu,
I juga't la pell
Que darrera del que veus, encara hi ha molt a fer.