S'amo de Bàlitx m'envia
missatges i jornalers,
s'a madona i s'es demés;
tota la gent que hi havia...
Voleu escriure a un papers
s'a mort de na Margalida...?
Que si greu no us pas sabia
començaria e's procés...
Un jorn, setze de Gener,
dins can Tropell em trobava.
En Joan Blai em dugué
noves que jo no esperava!
Va dir si alterat estava.
Jo li vaig dir: -«No res sé!».
De s'al·lota em digué
que ella morta se'n trobava!
Jo corria i no veia,
i a ca seva hi vaig anar.
Com mentre obrí s'a porta
s'a mare ja em va abraçar.
I ella em va dir: -«Sebastià
Na Margalida ja és morta...»-
Oh, punyalada més forta
no la rep cap cristià!
I a veure-la vull jo anar
que e's mirar-la, m'aconhorta!
Partiguèrem per s'a nit
i s'a tristor ens matava
i a cada instant mancava
s'a força i s'esperit.
No n'estic empegueït,
de contar e's que em passava.
I a veure la morta anava
i amb e's cor ben entristit.
Quan dins Sòller vaig entrar
em diguéren de seguida:
-«Per veure na Margalida
hauràs d'anar en e's fossar!»
Molt aviat vaig descobrir
s'es parets d'aquell local.
-«Oh, cementiri dogal!»,
vaig davallar i vaig dir.
-«I aquí s'ha de consumir
s'a meva amor principal...
I s'a vida de res val
en aquest món assistir.»,
Adéu Margalideta,
Margalideta en sou vós!
Déu del Cel qui és piadós
allà et tendrà Margalida.
I jo en acabar s'a vida
que ens hi vegem tots dos!
I és per ara i lluny que era,
i és que molta gent la plany.
En Sebastià Company,
na Margalida Cervera...