La lluna i el capità [French translation]

De vegades quan et penso em fas confondre,

quan de tant mirar-me no dormies mai,

necessito el teu esguard, que se’m clava,

i la màgia de l’instant.

I ara que no m’acompanya la tendresa

i la força d’una fe, que ja no hi és,

i que sento tan immensa la tristesa

potser precipitaré.

Quina sort aquesta nit il·luminada

i capitans valents i forts com ara tu,

tu que trobes fàcilment una clariana

al mig de la lluna blanca

on just ara aterraràs.

I una nit que fa que tremin les estrelles

si em pregunto qui sóc jo, no sé que dir.

Té color de pell la nit que m’asserena

si em diguessin que és la teva, no m’estranyaria ja.

De vegades quan et penso em fas confondre,

i m’oblido fins i tot d’allà on estic,

i m’amago per la nit al dolç refugi

que m’he fet sota el coixí.

Quina sort aquesta nit il·luminada

i capitans valents i forts com ara tu

que al timó d’aquesta lluna que va a vela

dóna veu a la sirena

quan del port ha de salpar.

Que petita la barqueta de la Lluna

quan un vell amor està en dificultats,

però un vaixell, que solitari ja navega

per un mar curull d’estrelles,

aviat arribarà

i tot sol, vindrà de lluny a retrobar-me,

a buscar-me d’amagades, perquè tu no avises mai.