Sublimació

És la Primavera

i aquesta blavor qui s'estén

d'una banda a l'altra

a l'arcada del cel…

Les flors blanques de l'ametller

floreixen al poc,

i la teva pell és iridescent

com el plomatge d'un ocell.

Seràs l'Estiu, i el cant de les roses

et farà buscar l'amor.

Quina fortuna per a qui tingui la sort

d'estimar-te; per a qui pugui donar fruit

amb la teva llavor...

I, a la tardor madura de la teva vida,

t'envejaré pels fills que mai no he tingut.

Però el meu camí és un altre

i el faré en pau,

trepitjant les fulles mortes

que el passat ha fet caure;

esperant-lo a ell com si fossis tu...

Probablement no veuré

la neu dels teus cabells

i, quan per tu sigui verd,

jo viuré la resplendor!

Però quan els llargs vespres

t'omplin de melangia,

des de l'altra riba

dibuixaré una aurora boreal

en el teu front...