A la fontana del verger lyrics

A la fontana del verger,

on l’herba creix fins al roquer,

a l’ombra d’un dolç taronger

-el seu voltant tot ple de flors

i d’un ocell viu i lleuger-,

la vaig trobar sense pretendent

la qui refusa el meu solaç.

Era donzella de cos bell,

filla del noble del castell,

i quan vaig creure que l’ocell,

les flors i l’aigua i el cel blau

feien feliç son cor novell

i escoltaria el meu consell,

va canviar de tarannà.

Son plor arribà fins a la font,

els seus sospirs trenquen el cor:

«Jesús -diu ella-, rei del món!,

per Vós augmenta el meu dolor,

car el desig vostre em confon,

vist que els joves de tot el món

estan servint-vos perquè us plau.»

«Per Vós és fora el meu amic,

el bell, el noble, el més gentil,

i aquí roman mon cor patint,

mon desconsol i el meu desig.

Maleït sia el rei Lluís,

que donà ordres i predics

i omplí de gran dol el meu pit.»

Veient-la així desconhortar

li dic suaument vora el riu clar:

«Ja n’hi ha prou de tant plorar:

marceix la cara i el color,

i no us cal desesperar,

que Déu que fa els arbres fruitar,

us pot donar consol i amor.»

«Senyor -diu ella-, és veritat

que en el cel Déu s’apiadarà

del meu cor trist i enamorat.

Serà, però, a l’altra vida;

en canvi ara m’ha deixat

sense l’amor de l’estimat,

i l’ha portat ben lluny de mi.»