Nosaltres som uns ma-me-mi-mo-músics de carrer
I no ens espanta ta-te-ti-to-tocar quan convé.
El repertori ens vanten: funciona prou bé!
I fem concerts de a-e-i-o... I a pas de carrer!
I visca! I visca!
Del primer arpeig al darrer!
I visca! I visca!
Els músics de carrer!
El que ens agrada na-ne-ni-no no ho deixem de fer,
Encara que no ens da-de-di-do-dóni molts diners;
Per la gent, temes ban-ben-bin-bon bens i actuals,
I no ens recolzen mal-mel-mil-mol-multinacionals!
[Parlat:]
(Apa, Cristian, una sobre la faràndula: aviam!)
Amb ballades i cançons,
Fem comriure i gran follia!
Enyorances i il·lusions
Per donar-vos alegria!
[Parlat:]
(Alegria! Això és el que intentem portar: si senyor!
I què més? Què mes?)
Els pollins en som poc nobles:
Fem somriure, fem plorar...
Envoltem per tots els pobles
I algú hem fet enamorar!
I visca! I visca!
Del primer fins el darrer!
I visca! I visca!
Els músics de carrer!
Anem per lliure i ja-je-ji-jo-juguem i fem joc;
Solets, treiem les ca-que-qui-co-castanyes del foc!
Per qui ens escolta, par-per-pir-por-portem il·lusions,
Grapats de somnis, mans-mens-mins-mons-munts de sensacions!
[Parlat:]
(Apa! Un parell mes de corrandetes!
Aviam! Com va això de la faràndula, Cristian?)
Amb cargols i cansalada,
És una excusa el tocar;
Al carrer, el vent agrada...
És l'hora d'anar a dinar!
[Parlat:]
(Sí, senyor: la manduca! Va bé! Va bé!
Apa, què més?)
Si no plou, diu: «marxarem!»
I enferats, posarem fi.
Si aplaudiu molt, tocarem
Fina les sis del dematí!
I visca! I visca!
Del primer fins el darrer!
I visca! I visca!
Els músics de carrer!
I si mai veus un ma-me-mi-mo-músic de carrer,
Fes una pausa i va-ve-vi-vo-veuràs com fa bé.
I encara que no ta-te-ti-to tinguis cap permís,
Pots oferir-li an-en-in-on-un càlid somrís!
I visca! I visca!
Del primer fins el darrer!
I visca! I visca!
Els músics de carrer!