La gata i el belitre

De la gata i el belitre

Jo us diré çò que és passat:

S'ha perdut qualcuna cosa,

No sé qui l'haurà trobat.

Si serà el gos o bé el gat,

A la nyigo-nyigo-nyigo...

Si serà el gos o bé el gat

Aquell qui l'haurà trobat.

Ja en respon una vellota:

–«Penso que haurà estat el ca;

Jo, la gata, pas l'he vista

Ni sentida miolar».

«Que si jo el puc enxampar,

A la nyigo-nyigo-nyigo...

Que si jo el puc enxampar,

Prou que me la pagarà!»

Dones, bé estareu contentes,

Ara que el ca se n'ha anat;

Atipareu bé la gata,

Que estigui grassa aviat.

Li donareu pa torrat,

A la nyigo-nyigo-nyigo...

Li donareu pa torrat

Amb all i oli, ben sucat.

Faci fred, o plogui o nevi,

A defora em fan anar.

Faci fred, o plogui o nevi,

A defora em fan anar!

Sense llit, sense sopar,

A la nyigo-nyigo-nyigo...

Sense llit, sense sopar:

Mal ofici és ésser ca!

Som anat a la perera,

Som estat afortunat.

Som menjat sinó una pera

I m'han ben codolejat.

Diuen que em volen matar,

A la nyigo-nyigo-nyigo...

Diuen que em volen matar:

Mal ofici és ésser ca!

Ara ve la Primavera,

Que hi regnarà la guineu;

Ara ve la Primavera,

Que hi regnarà la guineu!

I, aleshores, bé ho veureu,

A la nyigo-nyigo-nyigo...

I, aleshores, bé ho veureu,

Els gossos si en tenen preu!