Catalan Folk - La fadrina va a la font

La fadrina va a la font

a buscar un cantiret d'aigua,

refilant com un ocell

i saltant com una daina,

La ra la, la ra la,

La ra la la-la...

En passar prop del molí,

troba algú que l'esperava;

troba el fill del moliner

que li fa mitja rialla.

La ra la, la ra la,

La ra la la-la...

«Si em donessis un clavell,

jo te'n donaria un d'altre

i, si em fessis un petó,

jo te'n tornaria quatre...»

La ra la, la ra la,

La ra la la-la...

Quan arriba de la font,

li botzina així sa mare:

- «Molt trigaves a tornar...»

- «És la font, que a penes raja.»

La ra la, la ra la,

La ra la la-la...

- «Molt despentinada vas!»

- «És que el vent m'ha escabellada!»

- «Molt enfarinada véns!»

- «És la pols que aixeca l'aire.»

La ra la, la ra la,

La ra la la-la...

- «Jo no veig que faci vent

ni que aixequi pols tant blanca!»

- «Aquí a dalt pot ser que no...

Allà baix fa un altre oratge...»

La ra la, la ra la,

La ra la la-la...