Non sono una signora [Catalan translation]

La frisor del cor

És ja una novetat

Que, dins un diari, està

Canviant opinions.

I el mal d'avui

És a pocs quilòmetres, cap al Sud

Del meu retorn,

Del meu «bon dia».

Però és un vol qui veleja

Dins el pitjor motel

D'aquesta carretera,

D'aquesta vida plena de balls.

És un vol qui veleja

Per deixar-nos clavats aqui;

Crucificats al mur...

Mes, com ho recordem, ara?

No sóc pas una senyora!

Una amb sols estels a la vida...

No sóc pas una senyora,

Sino una per qui la guerra no s'acaba mai!

Oh no, oh no...

Jo, qui sóc una fulla d'argent

nascuda d'un arbre caigut aquí

i que voldria empaitar el vent,

però no ho aconsegueixo pas...

Oh, però quina tasca més inclement,

caure més o menys un metre més enllà

de ma malastrugança,

de la meva por!

És un vol qui veleja

per que siguem recordats aquí;

per no saber pas volar...

Mes, com ho recordem, ara?

No sóc pas una senyora!

Una amb sols estels a la vida...

No sóc pas una senyora,

sino una per qui la guerra no s'acaba mai!

No sóc pas una senyora,

una amb pocs averanys a la vida...

Oh no, oh no...

No sóc pas una senyora!