La neu que aquesta nit va caient
les petjades va esborrant
I semblo ser la reina
d'aquest regne abandonat.
Quan la gelor vagi esquerdant els meus laments
només recordaré tots els bons moments
No deixis que et vegin per dins
Sigues sempre com tots t'havien dit
Ho has d'amagar, no han de saber
però tant se val!
Fes-ho ja, dóna el pas
Sé que no me n'empenediré
Només queda guanyar
quan ja no puc perdre res
Tant se val
res del què diran
deixa'm fer i veuràs
El fred a mi mai em va molestar
Desde la distància tot pot ser realment petit
La por que em dominava ja per sempre s'ha esvaït
Qui trenca els limits pot provar
que sempre pot anar més enllà
Avui sóc jo qui ho pensa fer
perquè
Potser avui trobaré
la meva identitat
Jo viuré, sí, viuré
per sempre en llibertat
Sóc aquí
I aquí em quedaré
deixa'm fer i veuràs
Sento uns poders que van creixent al meu voltant
El gel cubreix desde les ànimes al fons del mar
Un pensament que tinc es cristal·litzarà
L'avui pero no el demà
s'envà per no tornar!
Sé que avui trobaré
parts de mi que no havia descovert
Perquè puc
Perquè sé que arriba el meu moment
Sóc aquí
dins la llum del sol
deixa'm fer i veuràs!
El fred a mi mai em va molestar.