Abans m’estimaven, i tot era molt bonic.
Els moments que estàvem juntes, viuen al meu cor.
Quan ella estava trista, i jo estava al seu costat.
L’ajudava a ser feliç però, quan m’estimava.
A l’estiu i a la tardor, plegades ho fèiem tot.
Sols ella i jo juntes, com havia de ser.
Quan ella estava sola, jo estava al seu costat.
Vaig saber que, em va estimar.
Els anys van passar, jo estava igual.
I es va seguir allunyant de mi, sola estava jo.
Encara espero el moment, deia: “t’estimaré sempre”.
Sola i oblidada, no pensava que em busqués.
Em va somriure i abraçar, com ho solia fer.
com si m’estimés, m’estimava.
Abans m’estimaven, i tot era molt bonic.
Els moments que estàvem juntes, viuen al meu cor.
Quan m’estimava.