Fabià lyrics

Perquè arriba la llum

On hi havia sols ombres,

Potser és hora de dir

Que, l'esperança nova,

No ens esborra el record

Dels qui han mort en silenci

Dins llits de solitud

I llençols de vergonya,

Amb un dolor atroç

Per tot l'abandó nostre.

Perquè arriba la llum

On hi havia sols ombres,

Obrim portes al cant

D'una esperança nova!

Però, sentim l'aflicció

De l'Àfrica qui ens crida:

Qui és pobre en diners

No es pot comprar la vida!

Quan la misèria es déu

I la mort una eixida,

Fem de la nostra sort

La dissort compartida...

[Tornada:]

Però, tu i jo podem ser llum pels qui lluiten

I han pogut vèncer la mort, però no el rebuig...

I esperen, sempre esperen la nostra mà feta llum!

Que tu i jo tenim l'amor, la llum bona;

I potser la malaltia és, sobretot,

La por nostra, la vergonya

Amb què encerclem llur dolor...

Perquè arriba la llum

On hi havia sols ombres,

Potser és hora de dir

Que, l'esperança nova,

No esborra el turment

Dels qui moren silents

Dins llits de solitud

I llençols de vergonya,

Amb un dolor atroç

Per tot l'abandó nostre.

Perquè hi ha un poc de llum

On hi havia sols ombres,

Caldrà doncs, que refem

El sentit de les coses:

Fer del sexe i l'amor

Un tresor sense normes;

Un espai generós,

Un sopluig per la joia!

És així de senzill:

Cap secret ens fa nosa

I obrim portes al cant

Per poder dir amb més força...!

[Tornada:]

Però, tu i jo podem ser llum pels qui lluiten

I han pogut vèncer la mort, però no el rebuig...

I esperen, sempre esperen la nostra mà feta llum!

Que tu i jo tenim l'amor, la llum bona;

I potser la malaltia és, sobretot,

La por nostra, la vergonya

Amb què encerclem llur dolor...