Vida [Portuguese translation]

Potser em deixin les paraules

o potser em deixeu vosaltres

o només els anys em posin

a mercè d’alguna onada,

a mercè d’alguna onada.

Mentre tot això m’arriba,

que a la força ha d’arribar-me,

potser tingui temps encara

de robar-li a la vida

i així omplir el meu bagatge.

Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Encara veig a vegades,

de vegades veig encara

els meus ulls d’infant que busquen,

més enllà del glaç del vidre,

un color a la tramuntana.

M’han dit les veus assenyades

que era inútil cansar-me;

però a mi un somni mai no em cansa,

i malgrat la meva barba

sóc infant en la mirada.

A vegades veig encara... vida, vida!

Si em faig vell en les paraules,

si em faig vell en les paraules

per favor tanqueu la porta

i fugiu de l’enyorança

d’una veu que ja s’apaga.

Que a mi no m’ha de fer pena,

que a mi no em farà cap pena

i aniré de branca en branca

per sentir allò que canten

nous ocells del meu paisatge.

Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!

Si la mort ve a buscar-me,

si la mort ve a buscar-me

té permís per entrar a casa,

però que sàpiga des d’ara

que mai no podré estimar-la.

I si amb ella he d’anar-me’n,

i si amb ella he d’anar-me’n,

tot allò que de mi quedi,

siguin cucs o sigui cendra

o un acord del meu viatge,

vull que cantin aquest signe... vida, vida!

Potser em deixin les paraules

o potser em deixeu vosaltres

o només els anys em posin

a mercè d’alguna onada,

a mercè d’alguna onada.

Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Mentre tot això m’arriba... vida, vida!