Corren les nostres ànimes
Com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí
Sota els mateixos cels.
No podem acostar
Les nostres vides calmes:
Entre els dos hi ha una terra
De xiprers i de palmes.
En els meandres grocs
De lliris, verds de pau,
Sento, com si em seguís,
El teu batec suau.
I escolto la teva aigua
Tremolosa i amiga;
De la font a la mar,
La nostra pàtria antiga.