Les cases callen en l'adéu
no braolen més amb llavadores
amb respirs, amb esperes,
de ànimes cobejades
buïdes i compostes dins l'ombra
de pols i finestrons
gestos aixecats depressa al matí
calent absència vora la còmoda
trens, estacions, billets
sepultats dins llits...
i ve el temps de partir
armaris cementiris de penja-robes
paraules escrites a mà
escrites per tot arreu
amb el temps tot sembla millor...
silenci damunt les frases i entre les portes
roden les ampolles amagades
paquets i confeccions
vides dins els cartrons
resten de nosaltres