Penyora [English translation]

Tot era a punt per poder oblidar-se

Quan, de puntetes, passés el temps

Mentre vestíem, prudents,

Els adéus d'un matí...

Cap déu no feia preveure res... Res

Que anés enllà d'un moment bonic;

Però el mag que inventa el destí

Va creuar els camins.

I ara anem de costat

Fins al mai... Fins al mai...

Obrint ales als déus

Com el vent, com el vent que m'empeny...

No t'esperava, ni era el temps

Pels sentiments que enxarxen els cors;

Jo anava cap a un Ponent

On els déus m'hi fan lloc.

Avui, ets mar on el meu llagut

Omple la vela només amb tu,

Alè que no eres en mi, ni previst,

Ni volgut...

Anem junts, poc a poc

Més que mai... Més que mai...

I ens sabem pel demà,

Sempre a prop, sempre a prop.

Anem... Encara hi tinc, dins algun cel,

Velles joguines d'altres temps,

Ombres de lluna i foc d'estels:

Anem, junts... Junts!

Anem... Si el cos em dóna encara un gest

Serà per tu i teu només!

Per tornar a aprendre l'art d'un bes,

Anem junts... Junts...

Tot era a punt per poder oblidar-se

Mentre vestíem, prudents,

Però el mag que inventa el destí

Va creuar els camins!