Hijo de la Luna [Catalan translation]

Totxo qui no ho entengui,

Explica una llegenda,

Que una femella gitana,

Conjurà a la lluna fins l'alba.

Plorant demanava,

Que al arribar el dia,

Esposés un calé.

«Tindràs el teu home pell morena»

Des del cel parlà la lluna plena.

«Però a canvi vull,

El primer fill,

Que li engendris a ell»

Que a qui el seu fill inmola,

Per a no estar sola,

Poc l'estimaria.

Lluna vols ser mare,

I no trobes estimar,

Que et faci muller.

Digues lluna de plata,

Què pretens fer,

Amb un nen de pell?

Fill de la lluna.

De pare canyella nasqué un nen,

Blanc com el llom d'un ermini,

Amb els ull grisos,

En lloc d'oliva;

Nen albí de lluna.

«Maleïda la seva estampa!

Aquest fill es d'un paio,

I jo no m'ho callo.»

Lluna vols ser mare,

I no trobes estimar,

Que et faci muller.

Digues lluna de plata,

Què pretens fer,

Amb un nen de pell?

Fill de la lluna.

Gitano al creure's deshonrat,

Anar-se'n cap a la seva dona ganivet en mà,

«De qui és aquest fill?

M'has enganyat segur.»

I de mort la ferí.

Desprès marxà a la muntanya,

Amb el nen en braços,

I allà l'abandonà.

Lluna vols ser mare,

I no trobes estimar,

Que et faci muller.

Digues lluna de plata,

Què pretens fer,

Amb un nen de pell?

Fill de la lluna.

I a les nits que hi hagi lluna plena,

Serà perquè el nen estigui de bones.

I si el nen plora,

Minvarà la lluna,

Per fer-li un bressol,

I si el nen plora,

Minvarà la lluna,

Per fer-li un bressol.