No deixo de pensar, en aquell dia que a allà l’andana el vaig deixar.
Érem jovenets, però era dolç i això és cert, encara penso el que vaig fer, el que jo sé.
Una nit d’estiu, volem seure al sofà i fer que tot sigui emotiu, un món tecnicolor tot fet de música i passió, jo vull que es faci realitat, i viure-hi de veritat.
Sense un cèntim al meu nom, vaig en bus com tothom, però va ple de gom a gom, però què hi farem!
Pot ser que en aquesta ciutat, ell segui un dia i tot parat, i em veurà i pensarà com abans fèia.
*Escalar tots els cims dels turons, i veure els llums brillant de fons. I, quan, ja, no, estàn, segueix endavant, tot gira al teu voltant, un dia més de sol.*
Els sento dia i nit, els ritmes que m’envolten, ni un dia han fugit. Balades a les sales que deixaren fa molt temps, i diuen “sempre en voldràs més”. A cada porta vaig trucant.
Tot i així quan rebo un “no”, o no tinc més calerons, el micro que està ple de pols, és el que vull.
I quan jo canti la cançó, i un nen escolti el seu so, és el que farà que tirem endavant.
*Escalar tots els cims dels turons, i veure els llums brillant de fons. I quan ja no estàn, segueix endavant, tot gira al teu voltant, un dia més de sol.*