The Sound of Silence [Catalan translation]

Hola, foscor, vella amiga meva

He tornat per parlar amb tu de nou

Ja que una visió lleument

Ha deixat les seves llavors mentre jo dormia

I la visió qui fou plantada al meu cervell

Resta encara

Dins el so del silenci

En somnis desvetllats, caminava sol

En estrets carrers de llambordes

Sota la resplendor d'un fanal

He pujat al meu coll pel fred i la humitat

Quan els meus ulls foren penetrats pel llamp d'una llum de neó

Que partí la nit

I tocà el so del silenci

I dins la llum nua hi viu

Deu mil persones, potser més

Gent qui xarra sense parlar

Gent qui sent sense escoltar

Gent qui escriu cançons que cap veus no compartien mai…

Ningú no volia pas

Destorbar el so del silenci.

«Ximples» diguí, «No ho sabeu pas:

El silenci com un Càncer creix

Sentiu els meus mots que us podria ensenyar

Preneu els meus braços que pugui arribar a vós.»

Però els meus mots, com gotes de pluja silencioses, caigueren,

I es repetiren pels pous del silenci.

I la gent ha saludat i pregat

Al déu de la llum del neó a qui crearen.

I el senyal va emetre la seva alerta

Dins els mots que formava.

I el senyal deia: «els mots dels profetes

Són escrits a les parets del metropolità

I dins els passadissos d'apartaments,

I són xiuxiuejats dins del so del silenci».