Caruso [Catalan translation]

Aquí on la mar llueix

i bufa fort el vent

sobre una vella terrassa davant del golf de Sorrento.

Un home abraça a una noia

després que hagi plorat

llavors s’aclareix la veu i reprèn el seu cant.

T’estimo bé, saps

Però tant tant bé, saps.

És una cadena ja

que fon la sang dins de les venes, saps.

Va veure les llums al mig de la mar

va pensar a les nits a Americà

però només eren les llums

i la blanca petjada d’una hèlice.

Va sentir el dolor en la música

que es va alçar del piano

però quan va veure la lluna eixir d’un núvol

li va semblar més dolça fins i tot que la mort.

Va esguardar als ulls a la noia

dels quals ulls verds com la mar

després, de sobte, va eixir una llàgrima

i ell va creure que s’ofegava.

T’estimo bé, saps

però tant tant bé, saps,

És una cadena ja

i fon la sang dins de les venes, saps .

El poder de la lírica

on cada drama és una mentida

fa que amb un poc de maquillatge i amb la mímica

pots esdevenir un altre.

Però dos ulls que t’esguarden

tan a prop i vers

et fan recordar les paraules

confonen els pensaments.

Així tot esdevé insignificant

inclús les nits allà a Americà

et gires i veus la teva vida

com la petjada d’una hèlice.

Ah sí, és la vida que s’acaba

però ell no hi va pensar finalment tant,

al contrari, se sentia feliç

i reprèn el seu cant

T’estimo bé, saps

però tant tant bé, saps,

És una cadena ja

que fon la sang dins de les venes, saps.