Saber somriure
a una desconeguda que passa
sense conservar cap altre rastre
que aquell del plaer.
Saber estimar
sense esperar res a canvi,
ni afecte, ni gran amor,
tampoc l’esperança de ser estimat.
Tornada:
Però saber donar,
donar sense tornar a agafar,
no fer res més que aprendre,
aprendre a estimar,
estimar sense esperar,
estimar de tot cor.
Aprendre a somriure,
res més que pel gest,
sense voler la resta.
I aprendre a viure
i anar-se’n.
Saber esperar,
assaborir aquesta felicitat tan plena
que arriba com per error,
que ja no s’havia esperat.
Veure’s creient-hi
per enganyar la por del buit,
ancorat com tantes arrugues
que entelen els miralls.
Tornada
Saber patir
en silenci, sense murmuri,
ni defensa, ni armadura.
Patir fins a voler morir
i tornar a llevar-se
com renaixent de les seves cendres,
amb tant d'amor a revendre,
que es pot deixar enrere el passat.
Tornada
Aprendre a somiar,
a somiar pels dos,
només tancant els ulls.
I saber donar,
donar sense omissions
ni mitges mesures.
Aprendre a quedar-se,
voler fins a la fi
quedar-se malgrat tot.
Aprendre a estimar
i anar-se’n…
i anar-se’n…