Lluís Llach - Amor particular

Com t'ho podria dir

perquè em fos senzill i et fos veritat?

Que sovint em sé tan a prop teu, si canto,

que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes...

I penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,

que em caldria agrair-te tant de temps que fa que t'estimo...

Que junts hem caminat,

dins la joia junts, dins la pena junts,

i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots

i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.

Per tot això i coses que t'amago

em caldria agrair-te tant de temps que fa que t'estimo...

[Tornada:]

T'estimo, sí,

potser amb timidesa, potser sense saber-ne.

T'estimo!

I et sóc gelós

i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;

t'estimo!

I em sé feliç

quan veig la teva força,

que empeny i que es revolta,

que jo...

Que jo...

Que passaran els anys

i vindrà l'adéu, com així ha de ser.

Em pregunto si trobaré el gest correcte

o sabré acostumar-me a la teva absència?

Però tot això serà una altra història,

ara vull agrair-te aquest temps que fa que t'estimo...

[Tornada:]

T'estimo, sí,

potser amb timidesa, potser sense saber-ne.

T'estimo!

I et sóc gelós

i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;

t'estimo!

I em sé feliç

quan veig la teva força,

que empeny i que es revolta,

que jo...

Que jo...

T'estimo...