De lluny, amb tant enyor,
sovint he vist l'amor
als ulls de dos enamorats.
La llum els encenia el rostre,
la llum que Déu els ha donat.
De mi només surt fum.
Mai no m'arriba llum
ni obrint el cor de bat a bat.
Cap rostre com aquest tan mal fet
no pot coneixer cap bondat.
Però tot de cop, un àngel no fuig de mi
i em mira així.
No em parla amb cap maldat
i goso dir que tal vegada pensa en mi.
I mentre vaig pels campanars,
la fosca torre és un esclat.
Potser és la llum que ja ha arribat.