Si n'eren tres tambors;
venien de la guerra
i, el més petit de tots,
duia un ram de roselles.
Ram, ram, ram, pataplam!
Duia un ram de roselles.
La filla del bon rei
ja en surt, a la finestra:
- «Tambor, mon bon tambor,
doneu-me una rosella!»
Ram, ram, ram pataplam!
«Doneu-me una rosella!»
- «Donzella qui l'haurà
serà l'esposa meva:
no us donc jo pas el ram
que a vós no us pugui prendre.»
Ram, ram, ram pataplam!
«Que a vós no us pugui prendre.»
-«M'haureu de demanar
al peire i a la meire;
Si ells m'us voldran donar,
per mi res no es pot perdre.»
Ram, ram, ra, pataplam!
«Per mi res no es pot perdre.»
El tambor se'n va anar
amb el rei i amb la reina.
- «Déu vos guard, rei francès:
pretenc vostra filleta!»
Ram, ram, ram pataplam!
«Pretenc vostra filleta!»
- «Eixiu d'ací, tambor,
abans no us faci pendre!»
- «No em fareu pendre vós,
ni cap d'aquesta terra»
Ram, ram, ram pataplam!
«Ni cap d'aquesta terra»
- «Car'llà dins mon país
hi tinc gent que em defensa.»
- «Digues, digues, tambor:
qui n'és, doncs, el teu peire?»
Ram, ram, ram pataplam!
«Qui n'és, doncs, el teu peire?»
- «El meu peire és el rei
de tota l'Anglaterra.»
- «Veniu, veniu tambor,
que us daré ma filleta!»
Ram, ram, ram pataplam!
«Que us daré ma filleta!»
- «No en sóc pas grat, de vós,
ni pas en sóc grat d'ella:
que enllà dins mon país
se'n veuen de pus belles!»
Ram, ram, ram pataplam!
«Se'n veuen de pus belles!»