M’agradaria ser un àngel
i viure després al Paradís.
Allà tothom és feliç,
diuen que hi fa bon temps.
M’agradaria fer el viatge un dia,
el que m’amoïna una mica.
No hi ha bitllets de tornada
d’aquest Paradís tot blau.
Tothom vol anar al cel,
sí, però ningú vol morir.
Ningú vol morir.
Ningú vol morir.
Tothom vol anar al cel,
sí, però ningú vol morir.
Ningú, ningú, ningú
vol morir.
El meu oncle és un avar,
es mor de privació.
Té una fortuna al banc,
és un milionari.
El seu metge diu que es morirà,
però l’oncle diu: "Oh no!
Em nego a marxar
deixant els milions".
Tothom vol anar al cel,
sí, però ningú vol morir.
Ningú vol morir.
Ningú vol morir.
Tothom vol anar al cel,
sí, però ningú vol morir.
Ningú, ningú, ningú
vol morir.
Vaig tenir un somni estrany
que jo marxava cap al cel.
Em vaig trobar soleta
al desert etern.
A la porta hi vaig veure només Sant Pere
amb llàgrimes als seus ulls.
Em va explicar per què
era tan infeliç:
Tothom vol anar al cel,
sí, però ningú vol morir.
Ningú vol morir.
Ningú vol morir.
Tothom vol anar al cel,
sí, però ningú vol morir.
Ningú, ningú, ningú
vol morir.
No, ningú, ningú, ningú
vol morir.