Marina Rossell - Per què, Déu meu? [Pourquoi, mon Dieu?]

Digue'm per què

Sempre és tant breu

Ai, Déu meu, un amor?

Digue'm per què

Tant lentament

Se'ns esmuny i se'ns mor...

Riu, embriagat de vida,

Que flueix i que s'estimba...

Ai, Déu meu...!

Per què, Déu meu?

I aquest dolor, que em fa malviure

I m'apaga el cor i em buida?

Ai, Déu meu!

Per què, Déu meu?

Que se'n farà de mi, Déu meu?

I de nosaltres i l'amor?

Podem somriure'ns, i desviure'ns,

Podem morir-nos d'un record...

Per què, Déu meu?

Per què, Déu meu?

Digue'm per què

Sempre és tant breu

Ai, Déu meu, un amor?

Per què es marceix

Tant lentament,

Si floreix tot de cop?

No ens deixa res: tant sols una ombra

Que enfosqueix totes les hores...

Ai, Déu meu!

Per què, Déu meu?

I ja no goso ni esperar-me,

Perquè en pugui viure un altre...

Ai, Déu meu!

Per què, Déu meu?

Que se'n farà de mi, Déu meu?

I de nosaltres i l'amor?

Podem somriure'ns, i desviure'ns,

Podem morir-nos d'un record...

Per què, Déu meu?

Per què, Déu meu...?