La Natura és un temple on uns pilars vivents
Deixen, de tant en tant, sortir obscures paraules;
L’home hi passa a través d’una selva de símbols
Que l’observen amb uns esguards familiars.
Com llargues ressonàncies que de lluny es confonen
En una tenebrosa i profunda unitat,
Immensa com la nit i com la claredat,
Tots els sons, els perfums i els colors es responen.
Hi ha perfums que són frescs com el cutis dels nens,
Dolços com oboès, verds com les praderies,
-I d’altres, corromputs, opulents, triomfants,
Tenen l’expansió de coses infinites,
Com l’ambre, el benjuí, l’olíban i l’almesc,
Que canten els transports dels sentits i de l’ànima.