Amb una rosa has dit
vine’m a cercar
tot el vespre jo restaré tot sola
i jo per tu
moro per tu
amb una rosa he vingut a tu
blanca com els núvols de llunyedar
com la nit amarga passada en va
com l’escuma que sobre el mar despuma
blanca és la rosa que et porto a tu
groga com la febre que em consumeix
com el licor que acuita les paraules
com el verí que es destil·la del teu pit
groga no és la rosa que et porto a tu
sospiren dins l’aire les roses espiren
pètal a pètal mostren el color
però la flor que només creix a l’esbarzer
blanc no n’és el dolor
roig no n’és l’amor
la flor és només el present que et porto a tu
rosa com un romanç de poca cosa
com la rendició que aflora sobre el teu rostre
com l’espera que sobre els llavis pesa
rosa no és la rosa que et porto a tu
com la púrpura que inflama el matí
com la fulla que escalda el teu coxí
com l’espina que al cor s’hi atansa
roja així és la rosa que et porto a tu
llàgrimes de cristall l'han banyada
llàgrimes i vi vessades al camí
gota rere gota perdudes dins la pluja
gota rere gota les han eixugat el cor
porta’m llavors porta’m la més bella flor
aquella que duri més de l’amor per si
la flor que només no emmiralla l’esbarzer
perfecta pel seu dolor
perfecta pel seu cor
perfecta pel present que fa de si