Ets més, molt més [Un pò di più]

Un so de sirenes dels vaixells que marxen,

les ràdios que criden la publicitat.

Els llavis que tornen petons i carícies.

El sol que, a la cambra, entra...

Damunt la cadira, la roba cansada;

sentits que es desperten després de la nit.

Paraules callades, mirades que parlen,

i com poder dir-te que ets més...

Ets més...

Ets molt més que la vida i el pa?

Que ets molt més que el cos i que la pell?

Més que l'herba, més que el blau del mar...

Més que el blat i el núvol i l'ocell.

Més que un bri d'estrella dins la nit,

més que un gra de sorra i l'univers,

més que el temps que passa i l'infinit...

Ets molt més que tot!

Damunt la tauleta, la imatge de plàstic

d'una verge blanca, mig fosforescent,

amb un petit gerro i amb flors de mentida.

Dins el calaix busco, d'esma...

Ah... Ah...

Ets més...

Ets més...

Ets molt més... Més que l'escalfor

que encomanes amb les teves mans.

Més que l'aire, més que la claror,

més que un crit i el riure dels infants.

Més que el foc, que l'alba i el ponent;

més que l'or, dringant i lluminós...

Més que el sol clamant i el goig del vent.

Més que el blat i el núvol i l'ocell.

Més que un bri d'estrella dins la nit,

més que un gra de sorra i l'univers,

més que el temps que passa i l'infinit...

Més que el blat i el núvol i l'ocell...