Hem trepitjat la terra promesa,
hem visitat els camps de refugiats.
Els nens d’Aïda llancen mil pedres,1
intenten tombar el mur de l’apartheid.2
Hem vist el fem damunt de les reixes,
botigues tancades en el mercat d’Hebron,3
pertot arreu hi ha cases en runes
i homes valents que no abandonen mai.
Hem tractat d’imaginar-nos
que els hereus d’aquesta terra
per fi tornaven a casa
després de seixanta anys d’ocupació.
Les mares d’Askar ploren i ploren4
mentre ens expliquen el seu gran dolor.
Hem guardat uns minuts de silenci
davant de les tombes dels màrtirs de Jenin.5
Hem esgotat la nostra paciència
en cada checkpoint que ens ha tocat creuar.
Hem contemplat la llum del capvespre
des dels terrats de Jerusalem.
Hem tractat d’imaginar-nos
que els hereus d’aquesta terra
per fi tornaven a casa
després de seixanta anys d’ocupació.
Hem deambulat per les platges d’Acre6
amb un sol de justícia cremant-nos la pell.
Resulta impossible no enamorar-se
de les lluitadores del 48.
Hem comprovat la força increïble
que podem obtenir si unim les nostres mans.
Hem cantat junts bilādī, bilādī
en el Teatre de la Llibertat.7
Hem tractat d’imaginar-nos
que els hereus d’aquesta terra
per fi tornaven a casa
després de seixanta anys d’ocupació.
1. Aïda és un camp de refugiats en Palestina.2. L’apartheid va ser la segregació racial a Sud-àfrica en els anys 1948-1990.
Tot i així, aquesta cançó parla de Palestina.3. Hebron és una ciutat de Palestina.4. Askar és un camp de refugiats en Palestina.5. Jenín és una ciutat de Palestina i un camp de refugiats prop d’allí. Ella va ser envaïda per l’exèrcit israelià el 2002.6. Acre és una ciutat israeliana. Era part de Palestina i va ser ocupada per Israel el 1948.7. Bilādī, Bilādī, Bilādī {meva pàtria, meva pàtria, meva pàtria} és el himne nacional egipci, que també va ser el himne nacional palestí en 1949-1967.
El Teatre de la Llibertat és un projecte cultural creat el 2006 en el camp de refugiats de Jenin.