Mira què tinc.
Oi que és curiós?
Mai no hauràs vist res tan meravellós.
Mai no t’hauries pensat
que jo, aquí dins, tinc de tot!
És un tresor
vast i complet.
Quantes sorpreses, en un sol indret!...
Ara mateix deus pensar
–Oi?–: “Ella té de tot!”.
Tinc objectes de totes les menes.
Són andròmines, trastos, invents.
Si vols estris així,
n’hi ha desenes!
Però tant és,
no en tinc prou.
Vull molt més...!
Vull descobrir
gent de tot arreu.
Veure com són
i esbrinar com dansen,
com es desplacen a
–No me’n recordo–... Ah, peu!
Moure’s nedant
pot ser tan pesat...
Ells, amb les cames,
s’enfilen, salten,
fan passejades pel
–He oblidat el nom–... Prat!
Vull escapar.
Vull alçar el vol,
veure la terra, l’aire i el sol.
Lliure, al carrer,
vull ser també
part d’aquell món!
¿Què puc donar,
per viure allà,
fora de l’aigua...
... i sentir el vent
suau i calent
sobre la pell?
Crec que els humans
són tolerants.
Crec que no
renyen mai les filles.
Presumides. Somiadores.
Noies radiants!
En vull saber més.
Els conec tan poc!...
Vull fer preguntes,
trobar respostes:
d’on prové l’escalfor d’aquell
–com es diu?– foc!
Com ho sabré?
Quan podrà ser?
M’encantaria viure també...
... fora del mar.
Jo vull ser part,
part d’aquell món!