Núria Feliu - La flor de París [Fleur de Paris]

Per la Madalena

I als voltants del Sena

Porto poms de flors:

En vaig plena!

Jo, qui era modista,

Ara sóc florista

I no us penseu pas

Que estic trista.

Els qui coneixia,

Pels qui jo cosia,

Ara em compren flors -

Qui ho diria!

Per veure'm cada dia,

I això que venen de lluny...

Al que em ve a veure a mi,

Agraint-l'hi, he de dir:

«Sóc feliç, de debò,

I aquí té aquesta flor

Per vostè, què és tan gentil!»

Els buquets més bonics

He triat pels amics,

I ells sols resten mirant

Tantes flors esclatant,

Com si fos Primavera!

La flor que tinc per tu,

No la dono a ningú....

Però, si el cel es fa gris,

Però per'quell que està trist

Sóc la flor de Paris!

Més d'una vegada,

Quan estic cansada,

S'omple de records

La mirada.

Veig aquella nena,

Cabell ros i trena,

Qui jugava aquí,

Vora el Sena.

I la llum tan blava

De quan somniava

I, cosint, les hores

Passava...

Però el vell record s'acaba

Puan veig venir tanta gent.

Al que em ve a veure a mi,

Agraint-l'hi, he de dir:

«Sóc feliç, de debò,

I aquí té aquesta flor

Per vostè, què és tan gentil!»

Els buquets més bonics

He triat pels amics,

I ells sols resten mirant

Tantes flors esclatant,

Com si fos Primavera!

La flor que tinc per tu,

No la dono a ningú....

Però, si el cel es fa gris,

Però per'quell que està trist

Sóc la flor de Paris!

Però, si el cel es fa gris,

Però per'quell que està trist

Sóc la flor de Paris...