Al cel de cendra s'hi enfonsa
el jorn al dedins de l’ona
a la vora de la tarda
temo esvanir-me també dins l’ombra
la nit propvinent és una orquestra
de lluernes i ginesta
entre ecos de brindis i focs
vidu de tu
sempre sols sempre a part abandonat
i com més me n'allunyo ella retorna
dins la pena d’una morna1
i sobre l’amor que sento bufa calent un lament
i vé de la foscor i del mar
i que n’és de gran la nit amb el teu pensament adins
amagat dins la foscor i dins la mar
crido mai més
imaginar encara
tant aquí hi ha només vent
i paraules d’aleshores
el vent de la vesprada serà
que banya i après s’eixuga
i llavis que recorden i veus
i carn que es batzega serà
serà l’absència que m’enamora
com em va enamorar
tristor que no vé tota sola
i no vé pas d’ara
ans es nodreix i es cobreix dels jorns
passats en malaurança
quan es balafia la vida
una volta
es balafia onsevulgui
i sobre l’amor que sento bufa calent un lament
i vé de la foscor i del mar
i que n’és de gran la nit contenint-hi el teu pensament
amagat dins la foscor i dins el mar
crido ma més
imaginar encara
tant aquí hi ha només vent
i paraules d’aleshores
el vent de la vesprada serà
que banya i après s’eixuga
i encara música i somriure serà
i cor que no calla
l’escuma dels meus jorns serà
que s’infla i després s’escuma
serà l’ànima que torna
dins la festa d’una morna
1. la morna és un gènere musical i de dansa del país que reflecteix la realitat insular del poble de Cap Vert, el romanticisme intoxicant dels seus trobadors i l'amor a la terra (haver de partir e voler romandre-hi). una tria personal de mornas es pot consultar sota la meva tag nha mórnas.