S’ablaneix el vespre
damunt els teulats i els fanals
i damunt els vidres entelats dels bars
i el fred ens menja
la ment i les mans
i el color de l’ambre, on és?
torna a pensar en la llum i el sol d’Itàlia
que el Dant a la tardor cantà
que jo m’estic al costat de tu
i tu saps perquè
estigues al costat meu
aquesta nit i demà si pots
recordes el carrer Roma
la lluna reia
allí et vaig escollir i voler per mi
em guaitaves i parlaves
amb uns rostres teus estranys
amb uns ulls als qui havies tret l’edat
i ara es deixata el vespre
dins els pernod, dins els cafès
dins els records que tenim de nosaltres
per amor traïes
per existir mories
per trobar-me fugies fins aquí
perquè Livorn dona glòria
només a l’exili
i als morts la celebritat
però jo estic al costat de tu
en silenci tocant a tu
estiguis al costat de mi
aquesta nit i demà si pots
aquesta nit i altres nits
vindran encara que
no sentirem ja cantar
escoltarem la pluja
mollar-nos els colors
i mesclar els meus pensaments dins els teus
ara ja és l’alba i tinc por
de romandre tota sola
d'oblidar-me de nosaltres
i llavors estic
al costat teu
encara que no vegis que
sóc aquí al costat de tu
aquesta nit i demà
seré...